5è Seminari IdentiCat: a la recerca de noves preguntes

Avui hem conclòs el seminari. Fa pocs anys ens preguntàvem quan seríem “normals”, quan la cultura catalana podria abandonar la militància, l’ètica de resistència o de l’emancipació; quan ens podríem presentar als altres sense haver-nos d’explicar.

Ara ens preguntem quina és o quina era aquesta suposada “normalitat”: la de les potències colonials? La dels grups culturals no estatals? La dels països recentment descolonitzats? O les noves modernitats de la Xina, l’Índia, Turquia, Brasil o Sudàfrica? En un món global on els estats mediatitzen cada cop menys les identitats, necessitem insistir en una política del reconeixement? O ja només té sentit una política de les particularitats que, invariablement, sintetitzen el local i el global en els seus propis contextos? En tot cas, l’estudi de la cultura catalana ja no es pot recolzar en els implícits de la modernitat; sinó que ha d’abordar les múltiples maneres com els catalans es posicionen en un món canviant.