Seminari sobre emocions i nous parlants de l’irlandès amb John Walsh

25 novembre, 2016


Dimecres passat, 23 de novembre, el professor John Walsh de la National University of Ireland, Galway (NUI Galway) va oferir un seminari obert sobre “New Speakers of Irish: Linguistic Practices, Ideological Positioning and Emotional Investment”, a la Sala Tony Bates de la seu de Tibidabo.
Walsh va començar fent una breu introducció a les polítiques lingüístiques i la situació sociolingüística de la República d’Irlanda, caracteritzada per una certa dualitat entre el manteniment de la transmissió intergeneracional i la conservació de varietats tradicionals als anomenats Gaeltacht (amb un 24% de parlants “diaris” d’irlandès i un 69% de persones capaces de parlar-lo), d’una banda, i l’aprenentatge en el sistema educatiu (com a assignatura obligatòria i, en menor proporció, en escoles d’immersió) i el sorgiment de diferents perfils de “nous parlants”. Walsh i Bernadette O’Rourke han calculat que aquests nous parlants representen aproximadament un 5% de la població total i es poden classificar en cinc categories: (1) nous parlants “experts”; (2) nous parlants que adopten accents dels Gaeltacht; (3) nous parlants “híbrids”; (4) persones que han estat criades en irlandès però fora dels Gaeltacht; (5) nous parlants “potencials”, amb competències més limitades.

Després d’aquesta contextualització, el ponent va incidir en la necessitat d’incorporar les emocions a la recerca en ciències socials i, de manera específica, en la sociolingüística. Les emocions, va reinvidicar, formen part integral de l’ “experiència viscuda de la llengua” dels parlants o Spracherleben, en termes de Brigitta Busch. A més, influeixen de manera decisiva sobre les tries lingüístiques dels parlants i les seus inversions de futur en les llengües. Com remarca Aneta Pavlenko en una cita reproduïda per Walsh durant el seminari, “Linguistic human beings, we get emotional about what languages we should and should not be using, when and how particular languages should be used, what values should be assigned to them, and what constitutes proper usage and linguistic purity. It is not surprising, then, that emotions influence both language policy and individual language choices” (2007: 193).

En l’últim tram del seminari, Walsh va presentar diferents extractes d’entrevistes amb nous parlants en què detectava una presència d’emocions de signe positiu però també negatiu a l’entorn de l’aprenentatge i l’ús de l’irlandès. Entre les negatives, va destacar la frustració que molts senten per la dificultat d’aprendre la llengua i d’interactuar en irlandès amb parlants nadius, que perceben com una manca de reconeixement de la seva legitimitat com a parlants; o la por i la vergonya per si cometen errors. Entre les positives, va tractar la felicitat i l’orgull que senten quan se n’acaben sortint; l’amor i la passió per la llengua; o els sentiments de lleialtat i el sentit de la responsabilitat i del deure envers la preservació i la vitalitat de l’irlandès, a les quals senten que fan una aportació ireemplaçable (“si no ho faig jo, qui ho farà per mi?”).

La recerca sobre nous parlants de l’irlandès que va presentar-nos Walsh està profundament connectada amb la recerca sobre nous parlants duta a terme pel grup de sociolingüistes d’IdentiCat, primer a partir del projecte NEOPHON i més endavant mitjançant la participació en la Xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe. John Walsh es trobava a la UOC com a professor visitant durant les últimes setmanes de novembre, acollit pel nostre grup de recerca.

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari